Davant de nosaltres un munt de roba bruta. Per on comencem? El primer és mirar les etiquetes de les peces, la segona classificar-les segons el tipus de teixit i la brutícia, després revisar butxaques i cremalleres ... Evidentment, triar un bon detergent és una altra tasca fonamental. A ecobuga.com bugaderia Puigcerdà t'ho expliquem tot en vuit passos.
Val la penaentretenir-se un instant a mirar les recomanacions de rentat que fa el fabricant en l'etiquetatge. Un dibuix similar a una cubeta amb aigua, amb una xifra sobre, indicar la temperatura màxima de rentat a màquina; si té una mà, vol dir que és millor rentar la peça a mà; les ratlles per sota de la cubeta fan referència a la necessitat d'un centrifugat reduït (una ratlla) o molt reduït o nul (dues ratlles).
El millor per llevar una taca és actuar amb rapidesa, quant caigui sobre la peça.
Si descobreixes la taca just abans de ficar la peça a la rentadora, comprovaràs com fent una aplicació localitzada de detergent o d'un producte llevataques sobre ella i fregant o aclarint, els resultats milloren (no n'hi ha prou amb afegir un llevataques a la cubeta del detergent ).
En principi, el programa en fred o fins a 30 ºC és suficient per rentar roba poc bruta i amb la dosi mínima de detergent, una cosa molt beneficiosa per al medi ambient.
Com més brutícia, interessa decantar-se per temperatures més altes. Però no és recomanable rentar per sobre de 60 ºC, entre altres coses, per l'alt consum d'energia.
Els detergents líquids són, en general, més suaus amb la roba que els detergents en pols, però els detergents en pols solen ser més eficaços contra la brutícia. L'alternança en la compra d'ambdós tipus de detergents també pot ser una solució.
Per peces delicades existeixen detergents específics i, si vol cuidar particularment els colors, hi ha detergents per a roba de color, en pols o líquid segons prefereixi.
Quant a la dosificació, convé seguir les instruccions del fabricant del detergent, fer-ho a ull no sol donar bons resultats.
Alguns additius ja estan incorporats al detergent. Per exemple, és típic que en la seva composició hagin blanquejants químics que substitueixen l'efecte del lleixiu, blanquejants òptics que donen un to més blanc, o enzims per a les taques de proteïnes, com la sang, la llet o l'ou.
A part, al mercat hi ha una àmplia gamma de productes blanquejants, com el lleixiu, per a peces blanques, o els basats en l'oxigen, per a peces de color. Aquests últims solen portar aigua oxigenada.
Els suavitzants s'han d'usar amb prudència. El seu afegit suposa suavitat, però també pèrdua de capacitat d'assecat a les tovalloles.
En aquest cas, no tindràs cap problema per saber quin detergent/suavitzant utilitzaràs, ja que a la bugaderia Puigcerdà Eco Buga ja ho tindràs inclòs. Si vols saber quins són els preus fes clic aquí.
Les peces de cotó i els teixits resistents es poden posar en el programa més llarg, que té un centrifugat normal.
Els teixits sintètics o les barreges de diferents tipus de teixits tenen un programa més curt, amb un centrifugat reduït.
Les peces de llana o delicades tenen un programa específic amb una fase de centrifugat molt curta o inexistent.
